Etiquetes
Descens de la cara W del pic de Montaut (2496 m): una esquiada magnífica, realment magnífica. En el llibre Pirineos en Esquís, Faura i Longàs donen S5 a “alguna inflexió del terreny”, però no ens ho ha semblat. És una gran pala, molt ampla, d’uns 800 m de desnivell, amb els primers 300 m molt sostinguts, que va perdent inclinació des dels pendents més drets que hi ha sota el cim fins a la base, ja a l’embocadura del barranc de Vinyals. Es puja pel camí del port de Salau, però abans d’arribar-hi es travessa en direcció nord, per sota del tuc de Portavera, fins a l’aresta que ens condueix al cim. Avui hem traginat els esquís a l’esquena 32 min; neu primavera excel·lent. La zona és molt solitària, però avui hi havia un altre grup que ha fet el pic de Geu (2501 m), un pic veí amb una pala NW impressionant. A glory day.
Participants: Àlex, Alexis i Pep.
Pujant amb el marc excepcional del pic de Geu i la seva cara NW
Tot pujant
Tuc de Portavera, port de Salau i la carena cap al pic de Geu
Finalment apareix el Montaut, per darrere d’aquest puntal de roca
Canvi d’esquís per grampons, per enfilar l’aresta
Per l’aresta; sota del cim es veu un puntet: és l’Àlex que ja ens porta 20 min d’avantatge
Tot pujant
Arribant al cim, on ja és l’Àlex
Alexis gaudint del descens
Neu primavera excel·lent
La primera fotografia, retallada de manera diferent
Alexis
Pep, en el descens
Superada la part superior de la pala
En primer terme, tuc de Portavera i pic de Geu
El pic de Geu i la carena que va fins al Montroig
Jaume J said:
felicitats tant pel cim com per la iniciativa com per haver encertat un bon dia per anar-hi. També soc dels que el té pendent, i fa il·lusió quan algú l’assoleix!
david said:
Sí senyors!!!! Moltes felicitats!!!! (jo no el tinc pendent, tot i que no l’he fet -hehehe-)
pep said:
La principal dificultat del Montaut és trobar-lo en condicions i, com diu el Jaume, prendre la decisió d’anar-ho a comprovar. La pala és considerable i l’esquiada, magnífica, però més fàcil del que fa suposar la lectura de la ressenya de Faura i Longàs (als quals estarem eternament agraïts per fer-nos-la conèixer, això sí). Salut!