Bony de la Rodona
 |
L’hora tardana i l’alta temperatura, el pendent i l’orientació de la pala, les previsions amb nivell 3 de risc, la nevada recent i el fort vent que ha fet els darrers dies, tot plegat ens hauria hagut de prevenir; però la confiança i l’entusiasme ens juguen males passades. Els errors poden ser fatals a la muntanya; si ho pots explicar, però, també són una oportunitat per aprendre que cal saber renunciar.
Sortim a les 10 h de l’aparcament de la carretera i, després de remuntar pels serrats de Sello i de l’Orri, arribem al cim del Bony de la Rodona (2630 m) a les 12 h. La intenció és baixar al coll sud del Bony, per on passa una pista de l’estació de Boí-Taüll, i enfilar des d’allí cap al tuc de Moror (2734 m) per baixar després per la vall homònima. L’opció més assenyada seria descendir al coll per l’aresta, que no ofereix gaire pendent, però la pala SW ens tempta: malgrat que totes les dades ens haurien de fer recular, ens sembla prou estable. Comença a baixar el primer i, després d’uns pocs girs, es desencadena una allau uns metres per sota. És una placa amplíssima però de poc gruix, que es precipita molt ràpida —sorprenentment ràpida per ser una neu tan humida.
Per sort el company aconsegueix mantenir-se per damunt i sortir en diagonal. Sembla que no ha estat res: un ensurt i res més. Llavors se situa sota el cim, en una zona on sobresurten algunes roques. Com que ha quedat ocult a la vista dels que som dalt, un baixa uns metres pel pla de l’aresta, però aleshores passa el que mai esperes: el pes de l’esquiador en un pla superior desencadena una allau en el pendent immediat, una allau que es precipita —ara sí— sobre el company que està al mig de la pala. És una placa de neu humida que, sortosament, no es tan gran com la primera ni baixa tan ràpid, així que el company pot conservar la calma i es manté en tot moment a la superfície. Es deixa lliscar amb l’allau fins a la pista i tot plegat acaba en un ensurt més seriós que el primer. Posposem el tuc de Moror per a un altre dia i retornem pel barranc de Collbirrós i el riuet de Mulleres.
Participants: Àlex, David i Pep.
Primers metres del descens de la pala, just abans del desencadenament de la primera allau
Després d’uns pocs girs, es desencadena l’allau uns cinc metres per sota de l’esquiador
La primera allau arriba a la pista d’esquí, mentre que l’esquiador aconsegueix mantenir-se per damunt i sortir en diagonal
L’amplitud del tall de la primera allau
La segona allau es desencadena des del capdamunt de la pala, pel pas d’un esquiador per l’aresta, en un pla diferent al de l’allau
Una vista de la pala amb les dues allaus
interessant testimoni, pot ser bo fer arribar l’enllaç als companys de l’IGC. I això que a les pistes tenen un molt bon expert en allaus…
sempreaprenents, i endavant!
edunz dit això a Març 12, 2009 a 1:31 pm |
No val a badar. En el lloc més conegut, on no ha de passar res, la muntanya et sorprèn… Com suggereixes, he donat tota la informació a l’IGC. Salut!
Pep dit això a Març 12, 2009 a 10:59 pm |