Pic Cordier
Som a la Besurta a les sis del matí, juntament amb un centenar de muntanyencs més, tots igualment disposats a afrontar algun dels cims del massís de la Maladeta. Fins a la Renclusa cal carregar els esquís a la motxilla. Un cop allí, gent amb esquís, amb raquetes, gent a peu amb grampons i sense grampons, alguns amb esquís més propis de les Rocalloses canadenques, un altre que estira un gos que no sembla estar d’acord amb l’amo, grups multitudinaris i individus que van sols. Tota la humanitat s’ha congregat aquest dissabte al peu de la Maladeta.
La riuada de gent tira cap al Portilló i nosaltres aviat prenem una altra direcció, anem a buscar unes pales més netes que ens condueixen al costat occidental de la gelera de la Maladeta i, des d’allí, enfilar cap al peu del Cordier (3254 m). La neu es manté ben regelada a la part baixa; en canvi, a la gelera trobem una capa de neu pols recent que, per les dates que som, s’humiteja lentament; a la pala summital del Cordier hi ha molta acumulació de neu i les cornises tanquen quasi tots els passos a la carena cimera. Mentrestant, al peu del corredor que dóna accés a aquesta pala, se’ns trenca una petita placa i cau pendent avall el que va primer del grup, sense més conseqüències que l’ensurt.
Decidim que avui no és el millor dia per pujar al Cordier i anem a veure com està la Maladeta. Massa gent a la canal de la Rimaia, així que Àlex i Francis decideixen pujar a l’aresta nord de la Maladeta per una pala situada més a la dreta, sense ningú. Després, una baixada magnífica, rapidíssima: grans girs a la gelera, alegres encadenaments a les pales inferiors.
Participants: Àlex, Alexis, Francis i Pep
Al capdamunt, el pic Cordier, vist des de la Renclusa
Francis i Alexis, tot pujant
A la gelera de la Maladeta, sota el corredor que puja al Cordier
La Maladeta
A la rimaia de la Maladeta; al fons, Francis i Àlex pujant a l’aresta
Deixa un comentari